Hola!
Llegint el darrer número de "El Drac", m´ha agradat molt l´article dedicat als jugadors del nostre primer equip de hockey que estan fent les tasques d´entrenadors de l´Escola. En aquest sentit, primer de tot, l´enhorabona al Ramon Sala per haver estat capaç de convèncer als seus companys.
M´agradaria, però, ressaltar la importància que això té per als joves jugadors, evidentment, per l´aspecte d´aprenentatge tècnic i tàctic, tot i que en aquest cas voldria destacar-ne l´aspecte humà.
És un fet que a aquestes edats tots necessiten (i els que hem estat jugadors ho sabem) referents, ídols amb els quals sentir-se reflectits i identificats, ja sigui amb l´esport, la música, etc. Normalment, però, aquests ídols són llunyans, poc accessibles, en certa manera "artificials". Veiem sinó, l´exemple dels jugadors de futbol.
Al hockey tenim la sort que, pel seu tarannà amateur, aquests jugadors tot i ser d´elit, segueixen sent de "casa", els nanos els veuen cada dia, els poden "tocar". Si a més, hi tenen un contacte gairebé diari, pel fet de tenir-los d´entrenadors, aquesta idolatria es converteix en quelcom molt més real i autèntic, i els coneixen no només per l´aspecte esportiu sinó el que és potser més important per la vessant humana, de la qual n´aprendran tant o més. Aquesta "proximitat" és un valor afegit que sense cap dubte hem de cultivar i potenciar si volem formar, a més de bons jugadors, bones persones.
Un exemple: a cap de nosaltres ens va agradar que es perdés la final de la Copa d´Europa, però dins de la desfeta tota la jovenalla va veure i viure com aquells jugadors, els seus ídols, quedaven desfets, destrossats i, com va comentar-me el bon amic Joan Ferran "a tots se´ns ha quedat la cara de burro".
Però també va adonar-se al cap d´una estona, a la Carpa, i una vegada passat el cop inicial, com aquests mateixos jugadors deien: "l´any que ve la guanyarem".
Agraeixo, doncs, a tots ells la seva bona disposició, proximitat i humanitat per ajudar-nos a nosaltres, els pares, a formar, com deia més amunt bons jugadors i bones persones.

Martí Lloveras i Morell