Amb trenta-tres candidats inicials i després de quinze votacions, el dia 22 d´octubre es concediren els trofeus Harmonia 98/99, els quals recaigueren en les persones de Montse Dinarès i Quera -bronze-, Pere Sala i Casas -argent-, i Pol Amat i Escudé -or-.
Els premis Harmonia, que constitueixen la festa més important de la Secció de Hockey, s´atorguen a aquelles persones que han fet mèrits tant en l´aspecte esportiu -jugadors i entrenadors- com social i directiu. Durant el sopar, que va comptar amb una elevada assistència -més de 300 persones-, el jurat va escollir d´entre els onze finalistes els premiats anteriorment esmentats.

L´acte fou conduït per Jordi Tost, vocal de la Secció de Hockey, i els premis foren entregats pels màxims directius de l´entitat.
Posteriorment, vingueren els discursos de Pere Marcet -President de la Secció de Hockey-, Jordi Alcover -President de la Federació Catalana de Hockey- i Francesc Salvatella -President del Club-.
Els guanyadors, a petició del públic assistent, també van haver de dirigir unes breus paraules d´agraïment.

Una vegada finalitzada la festa institucional va arribar el torn de la disbauxa on, es repartiren els premis Fora de Joc que tenen com a objectiu guardonar a un component de tots i cadascun dels equips de hockey de la casa. Això sí, en to de broma i després d´un retrat corrosiu de cada personatge.
Actuaren com a presentadors i animadors de la Festa els nostres companys Miquel Herreros i Pere Ejarque, disfressats de drag-queens, Rosa Talamàs -mascota ja institucional- ,i Montse i Romi Dinarès en l´apartat tècnic-logístic.

Cal esmentar que van haver-hi diferents premiats que, ensumant-se el guardó, van inventar increïbles excuses per tal de no passar una mala estona. Ja cauran ja!
Acabat el repartiment va continuar la festa amb ball-discoteca fins a altíssimes hores de la matinada. Qui va tancar?

A sis jugadors del Primer Equip de la casa els fem dues preguntes:
1. Per què entrenes?
2. T´agradaria entrenar al Primer Equip?

A més de respondre aquestes preguntes, alguns dels seus deixebles donen la seva opinió sobre ells.
Coneguem-les:

Miquel Codina:
"Faig de monitor perquè quan jo era petit també m´agradava tenir un bon monitor. Per tant, faig el mateix que a mi em van fer. No m´agradaria, però, ser entrenador del Primer Equip".
L´Àlex Gil, del benjamí 6/6 Egara A diu que li agrada molt que el Miquel sigui jugador del Primer Equip. El Xavi Martí opina que és molt simpàtic i en Jordi Rusca afirma que en sap molt i que entrena molt bé.

Miquel Herreros:
"M´agrada fer d´entrenador perquè així ajudo al Club i m´agrada fer-ho. No m´agradaria ser entrenador del Primer Equip, prefereixo entrenar a gent més madura, com els nens".
Els seus deixebles, de l´equip benjamí 6/6 Egara 35 B, diuen que el Miqui els fa fer uns exercicis molt guais (Elena Comerma). En canvi, la Marta Amescua opina que el Miqui li agrada com a entrenador perquè és molt guapo. I, finalment, l´Anna Lloveras li agrada per la melena que porta (ara s´ha pelat) i per la manera que pronuncia la LL.

Àlex Aurell:
"Mai no havia tingut cap entrenador i crec que és necessari per als nens i per al Club. Potser sí que m´agradaria entrenar al Primer Equip, però ara és molt aviat"
En Rubén Farrés diu que li agrada de l´Àlex tots els exercicis que li ensenya. Opina que és més bo que el "Xupi" (nota: no sap qui és el "Xupi"). En Pere Autonell diu que l´Àlex és molt simpàtic. A l´hora de triar al "Xupi" o l´Àlex es decanta pel "Xupi" i diu que li agradaria ser alguna dia el porter del Primer Equip.

Amb una mica més de dos mesos hem jugat ja, la meitat de la temporada, que degut als compromisos de la selecció està més apretada que mai. Us intentaré destacar el principal d'aquest mes de joc que ha estat farcit de partits.
Després de l'últim número de "El Drac", vàrem jugar doble jornada contra els equips bascos. El dissabte 17 amb el Jolaseta i diumenge 18 amb el Atl. San Sebastián. Els resultats varen ser favorables en ambdós casos, encara que el partit amb els 'donostiarras' fou força més disputat.
El cap de setmana següent, es juga amb el Polo, i en un partit molt disputat, s'aconsegueix un resultat força ampli (3-0) amb polèmiques arbitrals i nou show de l'amic Massana que segueix perdent els papers en molts dels partits que juga.
El dia 7 derbi amb l'Atlètic. És el partit que tothom sempre espera amb impaciència. Tot i jugar una bona primera part, en la segona el nostre joc és una mica espès i no es veu a l'Egara de les grans ocasions. Tot i així empat a dos i oportunitats per haver guanyat el partit per part de les dues bandes.
El partit va tenir totes les connotacions derbidianes: emoció, patiment, gols, polèmiques arbitrals, insults, i per acabar-ho d'adobar, la lesió d'en Santi Deo que es va retorçar de dolor per la bruta gespa de Can Salas (la nostra també està bruta) i que les males llengües diuen que hi va posar molta cullerada.
Les dues següents jornades, les juguem dissabte a Madrid i a Orense. A Madrid, amb una temperatura gèlida, es fa un partit molt seriós i es guanya contundentment per 0 a 4. Només es passen uns minuts de pressió local durant un període curt de la primera meitat. Diumenge, partit plàcid a Orense, on vàrem jugar a les noves instal.lacions de Mariñamansa, on es disputarà la propera edició de la Copa de SM el Rei. Al final 0 a 3 i viatge llampec per la geografía espanyola, d'avió a autocar, d'autocar a hotel, d'hotel a restaurant i així sense tenir ni mitja hora lliure. No és tant bonic com sembla això de viatjar...
El darrer diumenge, últim partit de la primera volta a casa amb el Sardinero. Temperatura molt baixa, fins i tot cauen alguns flocs de neu, però partit tranquil, jugat amb molta suficiència i superioritat. El resultat de 4 a 0, és molt curt pels mèrits que vàrem fer nosaltres i varen exhibir ells, dels que només cal destacar el bon partit del seu porter.
Final de la primera volta amb Egara i Atlètic empatats (suposant que l'ATHC guanyi al camp del Polo el partit suspès per la nevada!) i amb tota la segona per davant, esperant poder aconseguir un nou títol per les nostres vitrines.

Després d'aconseguir els primers punts de la temporada davant el Sardinero,teníem davant nostre una doble jornada que es preveia dura.Dissabte rebíem el Vallès i diumenge visitàvem el camp del Polo.
De forma unànime tothom va quedar-se amb el resultat(1-1) com l'aspecte més positiu del partit. Els de Can Salas van avançar-se a l'inici del partit en un penal-corner on després de rebotar en el pal i en el nostre porter la pilota acabà dins la porteria.Malgrat tenir l´obligació d'assumir el pes del partit,l'Egara 35 no va ser capaç de jugar en bloc i aconseguir un domini clar del partit.No va ser fins la segona part que en un penal-corner que havia sortit malament el Marc Gros (Paxon) es va treure una passada de la màniga que després d'un rebot possibilità que el Joel Piqué aconseguís l'empat i de pas en la posterior l'entrevista televisiva fer una valoració final molt encertada:"si no ens han guanyat avui,no crec que ho facin més endevant".
L'Endemà teníem un os dur de rossegar,el R.C. de Polo de Barcelona.Després de l'experiència del dia anterior i vist el potencial del contrincant vam ser capaços de jugar més com un equip i fer un partit més seriós.El resultat de 3-0 podria haver-nos deixat més satisfets si no fos perquè durant els 70 minuts les nostres opcions van ser quasi be nules i vam anar sempre a remolc d'un rival que jugà a un nivell molt alt.
Següent cap de setmana.Viatge a la capital de l'Estat (o del "Reino" com diuen ells).Després dels dos partits anteriors,calia si més no canviar l'imatge,i l'imatge va canviar,però a pitjor.Dos gols seguits de penal-corner encaixats al quart d'hora de partit i un tercer abans de la mitja part eliminaren les nostres possibilitats.En la segona part vam encarar millor el partit fins que l'Edu Quemada(Kempes, una dels moltes denominacions d'aquest jugador) va aconseguir el 3-1. L'equip "egaratrentacinquenc" va anar descaradament a l'atac,el que es traduí en el 4-1 pels madrilenys.La resta és història,l'equip va tirar la tovallola i van caure tres gols més que completaven el resultat final: 7-1
El retorn del '35 al pla del Bonaire tenia un objectiu molt clar:Rentar l'imatge donada a Madrid.En un partit molt dur enfront l'Atlético San Sebastián vàrem aconseguir la segona victòria de la temporada pel resultat de 2 a 1.Els golejadors van ser Jaume Quintana després d'un "stroke" provocat pel Marc Gros i Joel Piqué en un penal-corner.
El cap de setmana del 13 i 14 de novembre tocava de nou jornada doble.El partit de dissabte davant el Barcelona,un dels rivals directes de l'Egara 1935,va ser suspés degut a les lamentables condicions de l'estadi Pau Negre.Està previst que aquest partit es disputi el dijous 25 de novembre a les 9 de la nit.Diumenge el partit era contra l'Atlètic de Terrassa.Després d'un bon començament de partit per part dels nostres,els de can Salas van obrir el marcador en un penal-corner força dubtós.En la segona part el domini del rival del rival es va fer més acusat fins arribar al minut 70 amb el resultat advers de 0-4 però satisfets d'haver fet una bona feina.
L'últim partit de la primera volta ens va portar fins el camp de les Pedritxes.Malgrat avançar-nos amb un gol del Marc Gros (o Paxon: un lateral amb arribada) es va arribar a la mitja part amb empat a un.En la segona part després de desaprofitar bones ocasions per marcar l'Egara 35 va perdre pel resultat de 4 a 1 que no reflecteix el que va ser el partit.

Tots estem d'acord en el fet que el primer equip femení de la casa està aprenent a competir en la Divisió d'Honor... Ara que, potser, de mica en mica, oi?
PACIÈNCIA, amics, PACIÈNCIA!!! Adaptar-se a un canvi tan brusc necessita el seu temps. El fet de passar de jugar a primera a fer-ho en la Divisió d'Honor en el món del hockey femení no és pas fàcil i ho hem d'assimilar bé. Per tant demanem paciència. Els bons resultats no trigaran a arribar. Només ens falta una mica de sal i veterania!!!

Després de tancar l'últim número de "El Drac", les noies de l'Egara ens vam desplaçar a Santander. El resultat, 2 a 0, no va ser bo, però hem de tenir present on jugàvem: El Sardinero. Allà no els en falta de veterania. No són, precisament un equip fàcil i menys quan juguen a casa. Formen un dels millors equips de la Lliga.
De Santander a Terrassa. A casa rebíem el líder. Les noies del C. D. Terrassa ens van guanyar per 3 a 6, però quan més patíem - al marcador hi figurava un 0 a 5- vem començar a remuntar. Els tres gols que vem marcar a l'
equip líder van ser insuficients però meritoris.
La mala jugada van arribar a la següent jornada contra L'ATH. Ens va sortir un mal partit i vam perdre per 3 a 2 en un dia molt plujós. Va semblar que se'ns ennuvolava la visió i les ganes.
I Finalment us parlem del partit contra el Valdeluz. Ens van guanyar a casa per 0 a 3. No ho considerem però un mal resultat tenint en compte que és un altre dels equips capdavanters d'aquesta Lliga.

Vistos aquests resultats no us podem dir que les coses marxin massa bé però el que sí que us podem dir és que seguim posant-hi totes les ganes i l'esperit de sacrifici per tirar l'equip endavant. Així, estem convençudes que a la segona volta arribaran els bons resultats.
Per tant, només us demanem una mica de paciència i confiança en tot l'equip!!!

L´equip cadet E.H.C. de la nostra Escola de Hockey s´ha proclamat guanyador de la Lliga B de hockey sala.
L´equip està format per Joan Petanàs, Carles Arias, Jordi Argemí, Santi Argemí, Albert Moix, Xavi Davi, Carles Sala, Jaume Salvatella, Jaume Colom i Josep Ramon Suàrez.
L´entrenador és Quim Carrera i les delegades són Teresa Pomier i Ma. Lluïsa Llop. L´equip s´ha proclamat campió seguint l´espectacular trajectòria de resultats següent:

Esperem que aquesta bona línia de resultats sigui seguida per altres equips de la casa i aprofitem per felicitar tot l´equip -jugadors i tècnics- ben efusivament.

El passat dia 3 de novembre va culminar el procés negociador iniciat el passat mes de febrer, amb la signatura del conveni de col.laboració entre la firma AIRTEL i la FEDERACIÓ CATALANA DE HOCKEY, mitjançant el qual aquesta important firma de telefonia s'ha convertit en patrocinadora de tot el hockey català.
Els Srs. ENRIC MARTIN, Gerent territorial de Catalunya i Aragó d'AIRTEL, i el Sr. JORDI ALCOVER, President de la Federació Catalana de Hockey, van subscriure l'acord, en presència del Secretari General de l'Esport de la Generalitat, Sr. PERE SUST, al Museu Melcior Colet de Barcelona, en un acte en el que van assistir molts representants de tots els Clubs catalans de hockey.

Al mateix temps, el diumenge 7 de novembre, amb motiu del derbi local ATLÈTIC TERRASSA-CLUB EGARA, es va procedir a fer una sacada d'honor amb els representants de la firma AIRTEL, i els capitans d'ambdós equips, equips que ja lluïen a la mànega de les seves samarretes el logotip d'AIRTEL.

Aquest acord s'ha signat inicialment per un any, prorrogable per tres anys més, i representa pel hockey català una important aportació econòmica, la qual es destinarà en un 50% a promocionar el hockey en diversos mitjans informatius tan escrits com audiovisuals, i la resta es repartirà equitativament entre els dotze conjunts catalans masculins i femenins que participen a la Lliga Nacional de hockey de divisió d'honor.
Per al Club Egara, enguany amb tres equips a Divisió d'Honor, representarà una considerable aportació que ajudarà sense dubte a cobrir els importants pressupostos de la temporada actual.

Esperem que aquest acord publicitari obri les portes a noves iniciatives i desperti l'interès de nous sponsors i patrocinadors, ja que la Federació i els Clubs tenim la certesa que la partida destinada a promoció en els mitjans informatius donarà com a resultat a curt i mitjà termini beneficis tangibles pel nostre esport del hockey.