Va néixer a Terrassa l´any 1945. És industrial, casat, amb dos fills -la Marta i el Jordi- i totes les seves aficions han girat sempre entorn el món de l´esport i més concretament entorn del hockey del nostre Club. Per a conèixer-lo més detalladament el sotmetem al decàleg de "La Veu del Soci":

1. La vida és una indústria? Bé, el cert és que tinc una mica de deformació professional i, per tant, moltes coses les veig des del punt de vista de la indústria. A mi em sembla que aquest fet -la deformació professional- és inevitable, encara que a vegades has de reflexionar i veure que la vida és diferent i té altres coses.

2. Quan comença la teva relació amb l´Egara? Pràcticament des que vaig néixer. El que passa és que hi ha hagut impassos en els quals aquesta relació no ha estat possible. Un d´ells fou l´estar internat en una escola durant vuit anys i l´altre es va produir per motiu de l´inici meu matrimoni quan vaig estar cinc anys sense estar vinculat al Club.

3. Quina ha estat la teva trajectòria al Club? Vaig començar als quinze anys com a jugador de hockey (en sortir de l´internat). Aquest fet va determinar que agafés el tren a l´últim vagó i, sempre des de l´últim vagó he anat seguint. Posteriorment he passat per la Primera, la Segona i la Tercera Divisió com a jugador. Curiosament, en aquesta última categoria és on han arribat els títols. També he fet de monitor i, juntament amb el Joan Amat i en tasques organitzaves, he dirigit l´Escola de Hockey del Club.

4. Què creus que s´hauria de millorar en el hockey del nostre Club? A l´Egara es promociona molt el personalisme del jugador. A mi em sembla que la falta de disciplina és el que explica aquest fet. Jo trobo a faltar una mica més de disciplina a nivell general.

5. Què en penses de les diverses capelletes que es formen entorn cada equip de hockey del nostre Club? Per a mi aquest fet torna a posar de manifest el caràcter personal del jugador del nostre Club. Aquí sempre s´espera que el Club et doni coses i potser s´hauria de mirar què pot fer aquest jugador pel Club. Seria molt maco que el Club fos més una pinya, encara que trobo fins a cert punt normal la formació de capelletes.

6. Tu has estat Director de l´Escola de Hockey. Què en penses d´ella en aquests moments? Bé, el que jo vaig ser fou administratiu de l´Escola de Hockey. Durant aquella etapa la part tècnica la portava el Joan Amat -gran coneixedor del hockey i persona desaprofitada- i jo portava l´organització i el dia dia de l´Escola. Dit això, penso que l´Escola ha avançat molt i en l´actualitat hi ha molt pocs equips desamparats.

7. Generalment, ets crític amb l´actuació dels àrbitres de hockey. Per què? L´àrbitre bo ha de ser orgullós i ha d´estar molt segur d´ell mateix. És important que l´àrbitre conegui el hockey, i el més normal és que per conèixer el hockey s´hi hagi jugat. A l´àrbitre que no té personalitat se li escapen els partits difícils. Jo he criticat molt als àrbitres però ara he intentat canviar perquè veig que la crítica constant no dóna cap resultat. Això no treu, però, que pugui no estar d´acord amb certes decisions que em semblen intencionades.

8. Has aconseguit mai veure tota l´estona assegut un partit de hockey? No. M´és impossible perquè jo m´integro tant en els partits que a vegades correria la banda amb els jugadors. A més, això em passa en tots els partits.

9. Ets un dels cent directius de Telefònica beneficiats per les opcions de compra que ha repartit la companyia? Tant de bo!(rient). No, no en sóc.

10. Diu el poeta: "La veritable mort és desertar". Hi estàs d´acord? Mai no s´ha de renunciar als ideals que un mateix pugui tenir. Ara bé, si quan estàs fent un hobby arriba un moment que aquest hobby se´t converteix en una pressió cal abandonar-lo. Sí és important, però, que els ideals en la feina i en molts aspectes seriosos de la vida es mantinguin sempre.